Diari de abordo: COVID 19, dos mesos d’una nova vida 

laboral i personal

Avui és 14 de maig i han passat dos mesos des que es va declarar l’Estat d’Alarma per la COVID19. El divendres 13 de març l’equip de la Fundació BCN Formació Professional i de la Xarxa Europea FP ens vàrem reunir per a preparar un Pla de Contingència, i per veure com ens podíem organitzar. El dilluns següent ja treballàvem a distància, amb anades puntuals al despatx. Mirant enrere, encara ara sembla impossible...

Abans de la mateixa declaració de l’Estat d’Alarma ja havíem aturat i reestructurat tota la mobilitat in i out. La Xina és lluny, però Itàlia no, i el món, com hem comprovat, es realment global. No ens vàrem aventurar a que cap estudiant de Barcelona i AMB tingués problemes i, vist com ha anat tot, va ser una molt bona decisió. Amb les normatives, ajustos de terminis... tenim tot apunt per a quan la mobilitat d’alumnat i professorat torni a ser viable. I fem tot el possible per tal que les persones no es desmotivin. Som conscients que ens haurem d’adaptar a condicions que, probablement, ja no tornaran a ser les mateixes.

En tots els projectes que fem amb els centres de FP i les empreses i institucions no parem de parlar d’innovació, creativitat, emprenedoria... I, allò de predicar amb l’exemple, això és el que ens ha tocat fer: repensar de dalt a baix tots els projectes i activitats en marxa per tal que podessin continuar.

Els casos més “emblemàtics” han estat el Metròpolis FP Lab i els Premis FP Emprèn i FP Consolida.

En el cas del Metròpolis FP Lab, reptes reals d’organitzacions que resolen alumnat de FP amb un acompanyament en tot el procés de generació i concreció de les idees, hem estructurat on line part dels tallers i activitats complementàries fins arribar a la final i als premis. S’ha incrementat el suport a l’alumnat tant per compensar, si és el cas, mancances digitals com per disposar de més eines de treball. En resum: ens quedarà un projecte molt més escalable, que permetrà arribar a més persones i territoris.

Ens quedem curts quan posem en valor la feina dels equips dels centres de FP. El Metròpolis FP Lab ja estava en marxa però els premis d’emprenedoria encara eren “oberts”, i teníem molts dubtes de com acabaria la convocatòria. Doncs amb 60 projectes, 30 dels quals han aplicat ja en la fase de confinament. Tenim tot el procés d’avaluació pautat, i un acte de “premis sorpresa”..., que tothom es mereix més que mai!

No hem deixat de banda el Pla de Mesures a la Innovació, les empreses simulades (que tindran encara més ressonància en un ensenyament que s’entreveu, com a mínim, cada cop més semi presencial); les taules de formació i ocupació sectorials, etc.

Generar coneixement d’impacte és un dels eixos estratègics de la Fundació. Tot i tothom ens hem hagut de readaptar i aquí ho hem fet de forma que, mantenint l’activitat habitual, comencéssim a elaborar informes, diagnosis, infografies que siguin “útils”en aquesta etapa. Hem obert un nou espai al web: “Informes COVID19”, on hi podrem trobar informació per a la presa de decisions. Elaborarem documents que ens permetin mesurar l’impacte de la COVID19 en el sistema formatiu i mercat de treball metropolità.  El primer document l’hem realitzat arrel de la participació en el CECORE (Centre de Coordinació per a la resposta econòmica, de l’Ajuntament de Barcelona), en l’àmbit de l’ocupació.

Un altre tema que s’ha vist afectat de ple aquests dies és la FP Dual. Ho ha estat tant per l’alumnat que estava a les empreses, com pels que, just abans de les vacances d’estiu s’haguessin hagut d’incorporar en primera fase per al proper curs. L’Ajuntament de Barcelona té actualment 217 persones, i 315 peticions pel curs vinent... Refer tot això, amb un alt grau d’incertesa, es possible gràcies al suport de  la Comissió de Seguiment que conformen totes les parts implicades. La voluntat és que el projecte tiri endavant  i que segueixi sent el cas de bones pràctiques que sempre es cita com a referència en l’àmbit públic.

Administrar i comunicar són dos àmbits estratègics en una organització. En la gestió d’una crisi, amés, es converteixen en puntals. Administrar els recursos, vetllant sobretot per la tresoreria; fer un seguiment exhaustiu i continuat del pressupost. Comunicar interna i externament tot el que fem, ser visibles, fer visibles el que som: una interface dels centres de FP cap el sistema productiu... Dos àmbits transversals de la Fundació que funcionen sinèrgicament amb tots els eixos estratègics. I amb el suport administratiu i la nostra becària d’FP Dual també en teletreball.

I moltes més coses, que no parem!

I aquest paràgraf final és en realitat l’inici de que tot això sigui possible. La Fundació i la Xarxa som un equip petit, de 15 persones. Puc dir (ja em varen comentar quan em vaig incorporar!), que són un equip fantàstic, persones amb iniciativa, autonomia, flexibilitat, col·laboració ..., tot un llistat d’això que en diem competències transversals.

També funcionem pràcticament com únic equip amb persones de l’AMB, de Barcelona Activa, del Consorci d’Educació de Barcelona, de.. i comptem amb l’ajuda dels serveis de l’IMEB, on tenim el nostres espais.

Vaja, ens hem reorganitzat sense tenir els mitjans per teletreballar, però ens en estem sortint perquè, en el món presencial, ja existia una “base”. Ara hem comprovat “de veritat” que l’ús de l’espai i el temps poden ser replantejables, que la flexibilitat pot ser un “bé” per a les persones i les organitzacions, que la situació ideal probablement és una combinació de presència (junts!), amb un grau de flexibilitat. I sempre que el propòsit de l’organització sigui clar i es mantinguin els valors per assolir-lo, amb confiança, això si!

Gràcies!!, i gràcies als prop de 4.500 estudiants de FP dels àmbits sanitaris i de salut que estan donant suport a aquesta crisi; que ens serveixi per a donar a aquestes professions el valor que tenen, i als estudis de FP!!

Neus Pons

El sistema de FP: preguntándonos por lo que parece obvio

A partir de algunas informaciones que son tan conocidas y resultan tan evidentes que pueden llevarnos a equivocación, proponemos a continuación algunas preguntas cuya intención no es la de cuestionar un sistema de formación profesional que funciona bien (especialmente, si se compara con otros niveles educativos), sino la de mejorar sus mecanismos para hacerlo más efectivo y eficiente.

1. Sobre los títulos y la correspondencia con el mercado de trabajo.

El sistema de Formación Profesional Inicial está dividido entre formación reglada y no reglada, orientado a dos públicos distintos, con una variedad y amplitud de oferta de títulos y cualificaciones profesionales.

¿Son suficientes las cualificaciones existentes? ¿Cuántas de ellas necesitan actualización? ¿Es posible regular administrativamente un calendario de actualización? ¿Podrían los agentes sociales disponer comisiones permanentes para adecuar las cualificaciones a los cambios organizativos, tecnológicos, derivados de la digitalización, que están sucediendo en el sistema productivo?

2. Sobre la formación profesional inicial del sistema educativo.

Es un sistema fruto del consenso, entre partidos políticos y consenso entre los principales agentes sociales, patronal y sindicatos mayoritarios: la Ley de las Cualificaciones y la Formación Profesional es la única ley educativa de los últimos cincuenta años que no ha sido cuestionada ni derogada.

¿Sigue vigente este consenso? ¿Puede que normas de rango menor como la que regula la formación profesional básica o la introducción de la formación dual hayan alterado dicho consenso? ¿Puede que las políticas de formación de algunas comunidades autónomas vayan más allá del mismo y estén diseñando su propia política de cualificación de país?

a. Es un sistema escolar, promovido, gestionado y financiado por las administraciones educativas, y no dejará de serlo mientras no haya otros agentes que promuevan, gestionen y financien.

¿Tiene viabilidad la introducción de una modalidad de formación dual que sigue siendo de base escolar, porque es promovida desde las administraciones educativas, encargada a los IES? ¿Debiera haber mayor implicación empresarial tanto en la demanda como en el diseño y la financiación de la modalidad dual de formación? ¿Qué efectos tendrá este modalidad sobre el alumnado que no la pueda cursar?

b. Siendo escolar, el sistema productivo tiene un gran margen de decisión en su configuración. Patronal y sindicatos integran las comisiones que deciden los títulos y sus currículos, los perfiles profesionales y las competencias que los integran; y participan de la formación en centros de trabajo.

¿Es admisible que hoy en día el sistema productivo responsabilice al sistema educativo de falta de adecuación a sus necesidades?

c. Siendo escolar, tiene un componente importante de formación práctica, la Formación en Centros de Trabajo, obligatoria y que, sin alterar el sistema, podría tener mayor peso en el conjunto del currículo.

¿Sería más sencillo ampliar la carga lectiva y horaria del módulo de FCT en lugar de poner el empeño en una modalidad dual de formación más compleja de articular y menos universalizable?

d. Cuenta con un profesorado innovador y bien cualificado, abierto a las novedades, implicado en la participación en proyectos europeos, interesado en la utilización de las tecnologías en la enseñanza, atento a la evolución del sistema productivo, conocedor del mundo del trabajo.

¿Qué reconocimiento puede darse a toda la actividad de innovación que realizan el profesorado y los centros de FP mediante su participación en proyectos europeos y en proyectos emprendedores? ¿Para cuándo una publicación periódica que desempeñe en la FP un papel semejante al que Cuadernos de Pedagogía o Aula de innovación educativa han desempeñado en otros niveles del sistema educativo?

e. Es una formación exigente, tanto por los requisitos de acceso (el GESO para Grado Medio y el Bachillerato para Grado Superior) como por la especialización del contenido (más de 160 títulos diferenciados).

¿Qué podría hacerse para evitar el abandono de la formación profesional, especialmente en Grado Medio? ¿Podrían ponerse restricciones a las políticas de empleo para limitar la contratación de jóvenes sin cualificación? 

3. El subsistema de formación para el empleo integra la oferta de cualificación para personas desempleadas y para la población activa ocupada, y es una oferta especializada pero inestable, con variaciones anuales y una planificación demasiado a corto plazo. Puede responder a las demandas del sistema productivo mejor que el sistema formal.

¿Es posible planificar a medio plazo la oferta formativa, dándole una mínima estabilidad y garantías de continuidad; a la vez que se mantenga una planificación a corto plazo a demanda de empresas o asociaciones empresariales? ¿Es posible conocer la oferta formativa con antelación suficiente para que tanto profesionales de la orientación como jóvenes en busca de formación puedan disponer de esa información y poder hacer una planificación de carrera no azarosa?

a. Está financiado por fuentes variadas y variables: administración, empresas, sindicatos, municipios, entidades sin ánimo de lucro, Fondo Social Europeo, … lo que da lugar a una plantilla inestable.

¿Cómo aprovechar el capital humano que participa del mercado de la formación para el empleo de modo que disfrute de una suficiente garantía de continuidad para invertir a su vez en formación continua?

b. El papel de las prácticas no laborales en la formación está débilmente reconocido y desvinculado de los contratos para la formación y el aprendizaje, que apenas son utilizados y, cuando lo son, con frecuencia no cumplen con el objeto preferente del contrato.

¿Cuándo dispondrá la administración de empleo las medidas necesarias para poder conocer y evaluar el impacto formativo de estos contratos? ¿Qué se puede hacer para que estos contratos sean el eje, y no la excepción, de una posible formación dual con su raíz en el sistema productivo y no el educativo?

Fernando Marhuenda

Catedrático de Didáctica y Organización Escolar

Universitat de València

 

Escollir un cicle formatiu de grau mitjà

Enguany al fer les portes obertes al nostre Institut, hem pogut copsar una vegada més, quanta fragilitat hi ha darrera de la decisió de cursar uns estudis de formació professional de grau mitjà i com de diferent és la configuració de la demanda en els cicles de grau superior. 

M’explicaré: les famílies que opten per aquesta opció per als seus fills i filles (la majoria menors d’edat) no tenen gens clar què és l’FP i encara menys l’especificitat professionalitzadora que el cicle comporta. En molts casos, ha estat el centre del que provenen els i les joves, qui els ha recomanat i ha orientat cap als estudis d’FP, la majoria de vegades centrant-se en els resultats acadèmics anteriors i no tant en els interessos concrets d’itinerari professional. És a partir d’aquí quan les famílies i els nois i noies comencen a plantejar-se aquesta via d’estudis postobligatoris i a descartar la via que en un primer moment i per ser l’opció més habitual, coneixen, com és el batxillerat. 

(Si observeu la tendència apreciareu que els estudis de batxillerat supera amb escreix la demanda d'estudis professionalitzadors de grau mitjà.) 

Han de resituar doncs el seu imaginari i les seves expectatives, busquen opcions gairebé sempre de transició i poques vegades finalistes, desconeixen les opcions del mercat laboral que hi ha darrera de moltes de les famílies professionals i en força casos, s’escull una especialitat que haurà de servir de passarel.la a una altra posterior. 

I això fa evident que a l’hora de triar estudis postobligatoris, les dues opcions possibles gairebé mai se situen en el mateix nivell de partida pel que fa al coneixement que se’n té i això comporta malauradament alguns desenganys i abandonaments prematurs que caldria treballar especialment des de l’orientació i l’acompanyament als joves i a les seves famílies. 

En el desig de les persones que creiem en l’FP com una opció clara de futur que s’hauria de situar al mateix nivell que la de continuar estudis de Batxillerat, ens agradaria imaginar-nos processos de tria no limitats a resultats acadèmics anteriors, sinó a preferències, a interès per continuar uns estudis de tipus professionalitzador, més pràctics, més enfocats als oficis, però que en tot cas poden acabar finalment en itineraris de recorregut més lent però factible fins a estudis superiors. La formació professional entesa com un esglaó més de la formació al llarg i ample de la vida. Ens enorgulleix especialment el que ens expliquen exalumnes que estan treballant i que després del grau mitjà van cursar un grau superior compaginant-lo amb la seva primera feina i que després d’això ara a l’actualitat s’estan plantejant continuar formant-se amb alguna de les vies que com a persones treballadores tenen, des del pla més acadèmic o des del pla més vinculat a l’ocupació. I t’ho diuen des de la certesa que una cosa o altra faran, que volen seguir formant-se i que volen compaginar-ho amb la feina que ara estan desenvolupant, formació continuada, reciclatge, actualització...tan se val, tot forma part del que anomenem formació al llarg de la vida, indispensable en un món tan canviant com el nostre. 

També és veritat que podríem millorar alguns dels aspectes que conformen actualment els cicles formatius de grau mitjà, en som molt conscients i també sabem que és un peix que es mossega la cua, l’alumnat que arriba desmotivat o amb poc coneixement del que trobarà a l’FP o aquell que arriba amb unes competències bàsiques molt poc assolides, entra en una espiral que moltes vegades el porta a l’abandonament o bé a viure la seva formació com una cursa plena d’obstacles. Per això cal invertir en l’orientació prèvia, cal normalitzar l’opció de la formació professional un cop acabada l’ESO, cal treballar més i millor les competències bàsiques en l’obligatòria i un cop arriben a l’FP, cal formar al professorat de l’FP per atendre la diversitat, cal tutoritzar i atendre de forma personalitzada... Per altra banda, potser abans de la tria específica d’una família professional fora bo apropar una mica més els i les joves al món del treball, des de la perspectiva de tenir més coneixement, d’estar més informats, ajudar-los en la identificació dels seus interessos més amplis, etc., comportaria tries més eficients i situaria l’FP allà on correspon, com una opció real de les (actualment) dues possibles. 

D’aquesta manera, batxillerat i formació professional jugarien a la mateixa lliga, potser en grups diferents, però compartint punts de partida.

 Montse Blanes 
 Directora de l'Institut Bonanova d’FP sanitària-PSMAR
 

El Sistema avança i Martorell com a millor símptoma

Enfilem la primavera i amb ella el procés de concertació impulsat des del Govern arribarà a la seva fi. Haurem fet un debat al llarg de quatre mesos intensos sobre prospectiva, planificació, acreditació, qualificació, centres integrats, qualitat, avaluació, dinamització del sistema, sistema d’orientació, governança del sistema, etc. Haurem tret de la llibreria del Parlament la Llei 10/2015 i l’haurem revisat de dalt a baix, amb l’objectiu de posar fil a l’agulla al full de ruta de l’Estratègia Català de la Formació i la Qualificació Professionals. Aquest document espera veure la llum la primavera de 2020 i d’aquí fins llavors treballarem colze a colze amb els agents socials i actors institucionals en la concreció d’una estratègia compartida. Per altra banda, el Govern ha aprovat el 9 d’abril un acord perquè sigui un operador integral de la formació, escollit a través d'una licitació pública, el que gestioni el Centre de Formació Professional d'Automoció de Martorell, encallat des de fa anys. Un centre amb capacitat és de 14.000 veurà la llum els propers mesos activitats formatives de formació professional de títols i certificats professionals, formació contínua certificada, i per descomptat que s'adapti constantment a les necessitats reals de l'automoció. El sistema avança i el Centre de Formació Professional de l’Automoció a Martorell és un millor símptoma.

Fabian Mohedano
President del Consell Català de la Formació Professional

Sí... Erasmus també existeix a la Formació Professional!!!!

Portem anys gestionant projectes de mobilitat internacional, treballant colze a colze amb els centres, assessorament joves, assessorant famílies, lluitant per a esgarrapar més beques i realitzant estudis d’impacte que demostrin el gran valor personal i professional que suposa realitzar estades als diferents països la UE. Una batalla de trinxeres que perdem cada cop que algú ens pregunta: “Ah sí? Doncs no sabia que els joves de la formació professional poguessin fer Erasmus”.

Internacionalitzar la formació professional no està sent fàcil, no ho ha estat mai i comencem a entendre que res és fàcil en FP. Tot i això, podem estar orgullosos del camí recorregut: el nombre de joves de Barcelona que realitzen estades de pràctiques internacionals ja supera les 4 xifres (no arribaven a 100 l’any 2008); la majoria de centres tenen un/una coordinador/a de mobilitat internacional (càrrec que fa uns anys era inexistent i que per fi comença a ser reconegut per l’administració); els equips directius assumeixen la mobilitat con un servei imprescindible per a prestigiar els estudis d’FP i, per fi, hem aconseguit disposar de dades que mesuren l’impacte real que tenen les estades a la vida personal i professional dels joves.

Tot i els esforços i la feina feta (ara venen les males notícies), el nombre de joves que realitzen una estada internacional no arriba a l’1% dels estudiants matriculats a Barcelona (el panorama encara es més desolador si sortim de la ciutat). Per què seguim tant lluny de la universitat en la internacionalització dels estudis professionals?

No Bolonya. No party. Sense un sistema d’homologació de les titulacions d’FP a nivell europeu, difícilment podrem veure joves que van a estudiar sis mesos a centres d’FP europeus. Al mateix temps, la convalidació dels estudis d’FP entre estats segueix sent un trencaclosques (o inclús una quimera; veure ECVET per a més info) que impossibilita reconèixer crèdits o assignatures realitzades a l’estranger. Així, la mobilitat internacional en FP és limita als períodes de pràctiques en empresa. En molts casos, trobar empreses de forma individualitzada a més de 2000 quilòmetres de casa esdevé una feina d’orfebreria que limita l’escalada del nombre de mobilitats.  Només amb un sistema d’FP integrat a nivell europeu podrem veure als nostres joves realitzar estades internacionals acadèmiques com des de fa 30 anys les realitzen els estudiants universitaris.

Els Graus mitjans poden fer mobilitat.  Encara avui, es poden comptar amb els dits de les mans els centres que s’han envalentint i han presentat projectes de mobilitat propis per a joves de Grau Mitjà. Cert, en la majoria dels casos els hi manquen competències lingüístiques, els hi manca experiència professional i competències personals. Possiblement per aquests motius aquestes estades siguin més difícils d’implementar però, per aquests mateixos motius, també siguin més necessàries i valuoses que mai. Només donant les mateixes oportunitats a tots els joves de formació professional podrem tenir un sistema equitatiu i, al mateix temps, augmentar de forma substancial el nombre d’estades internacionals.

KA102, KA103, KA107, KA108, KA109, KA116... El programa Erasmus+ sempre ha solucionat un dels grans problemes per a la realització d’estades internacionals: els diners. Gràcies Europa! (Que bé els hi aniria als joves amb majors necessitats econòmiques que altres administracions també invertissin en aquest projecte). Dit això, ha portat alguns danys col·laterals, en especial l’excessiva burocratització dels processos: carta Erasmus, formularis de sol·licitud, justificacions intermèdies, justificacions finals, aplicatius informàtics, aplicatius lingüístics, manuals per fer servir els aplicatius, manuals dels manuals per fer servir els aplicatius, avaluacions, enquestes... Prou! Per un centre d’FP es extremadament complex entrar a participar en projectes europeus d’alta càrrega administrativa i més complex esdevé, si el/la coordinador/a de mobilitat, al mateix temps, també ha de donar classe, coordinar pràctiques, tutoritzar un grup o portar la dual. Només amb la simplificació dels projectes europeus tindrem més centres participant en mobilitat internacional i, en conseqüència, més joves aprenent a la Unió Europa i, en última instància, joves més ben preparats per a la seva entrada al mercat laboral.  

Fins que aquests canvis no s’implementin, podrem seguir creixent (sobretot per la implicació  de les persones) però des de la trinxera, tímidament, poc a poc i lluitant anualment per cada beca. Fins a aquest moment i sense perdre l’esperança, els que creiem en la mobilitat internacional seguirem responent a la mateixa pregunta: “Sí... Erasmus també existeix a la formació professional”

Noé Viedma                     /     Jordi Castillo

Associació Xarxa FP       /     Fundació BCN Formació Professional

FPro amb l'FP, aviat podràs volar

En molts dels debats sobre els reptes de la formació professional es diu que fan falta més accions que ajudin a visibilitzar l’FP i situar-la en el lloc que li correspon per atraure nous estudiants amb els perfils professionals que necessita el mercat de treball. Tots els agents coincideixen en la necessitat de dirigir accions de comunicació que mostrin l’enorme potencial i la vàlua professional que tenen els estudis d’FP i contribueixin a superar prejudicis arraigats en alguns sectors de la societat.

Sens subte, aquest és un objectiu de les administracions i també el volem afrontar des de l’àrea metropolitana. Amb la campanya FPro, amb l’FP aviat podràs volar! La Fundació BCN Formació Professional i l’AMB ens proposem arribar a les persones joves que s’estan plantejant la seva formació i futur i a les seves famílies amb les que comparteixen les seves inquietuds. Volem ajudar a apropar la percepció que la gent té de l’FP a tot el seu potencial real,  posant en valor  la innovació, la connexió amb el teixit productiu de la Metròpolis, la capacitat per formar en els oficis de sempre i en els nous sectors econòmics emergents i la possibilitat també d’internacionalitzar els estudis amb les estades en empreses i institucions d’altres ciutats europees.

A l’AMB hi ha una oferta de 22 famílies que s’aglutinen en 144 titulacions i mentres que Sanitat,  Serveis socioculturals i a la comunitat i Informàtica i comunicació són molt cursades i es consoliden en sectors com ara medicina i salut, TIC i Turisme i mèdia, ens fan falta perfils professionals en la Indústria, la Química o l’Energia. I encara més, ens  fan falta descobrir l’interès i les vocacions en aquests sectors entre les noies. Encara funcionen molts estereotips que condueixen al fet que, per exemple, la formació professional industrial estigui perdent molt talent femení perquè la indústria encara és una opció que queda lluny de les preferències de les noies tot i havent-hi un món d’oportunitats i on la inserció laboral en les famílies vinculades a la industria 4.0 es situa al 70% i funciona de porta d’entrada a sectors econòmics emergents en el teixit productiu de la Metròpolis.

Precisament per això, en aquesta campanya, on són els propis joves els protagonistes dels visuals,  la Txell estudia un dels cicles de la familia d’automatització i robòtica industrial i ha realitzat una estada de 2 mesos a una empresa de Hamburg, Alemanya i el noi, el Pol, estudia fabricació de productes farmacèutics i biotecnològics i treballa en l’empresa química on va fer les pràctiques.

El currículum de la Txell i el Pol els vam donar a conèixer el passat mes de desembre en anuncis de premsa, ràdio, opìs i banderoles municipals i properament farem més accions per presentar  a dos estudiants més de la campanya 2018-2019, també vinculats al  teixit productiu del territori que ens cal nodrir de professionals qualificats i a la innovació en la formació professional.

Des de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic, en el context dels nostres objectius per un creixement inclusiu i la cohesió social, treballem per impulsar la formació professional a la Metròpolis com una estratègia per la igualtat d’oportunitats, l’equitat, el desenvolupament del teixit productiu i la millora de l’ocupabilitat de les persones. El programa Formació Professional es desenvolupa en el marc de la col·laboració amb la Fundació BCN Formació Professional que es va iniciar l’any 2015 i que es consolidava el 2018 amb un acord estable que amplia l’àmbit d’actuació de la Fundació a tot els municipis metropolitans.

Núria Galan

Àrea de Desenvolupament social i econòmic - AMB