Portem anys gestionant
projectes de mobilitat internacional, treballant colze a colze amb els centres,
assessorament joves, assessorant famílies, lluitant per a esgarrapar més beques
i realitzant
estudis d’impacte que demostrin el gran valor personal i
professional que suposa realitzar estades als diferents països la UE. Una batalla
de trinxeres que perdem cada cop que algú ens pregunta:
“Ah sí? Doncs no sabia que els joves de la formació professional
poguessin fer Erasmus”.
Internacionalitzar la formació professional no està sent fàcil, no ho ha
estat mai i comencem a entendre que res és fàcil en FP. Tot i això, podem estar
orgullosos del camí recorregut: el nombre de joves de Barcelona que realitzen
estades de pràctiques internacionals ja supera les 4 xifres (no arribaven a 100
l’any 2008); la majoria de centres tenen un/una coordinador/a de mobilitat
internacional (càrrec que fa uns anys era inexistent i que per fi comença a ser
reconegut per l’administració); els equips directius assumeixen la mobilitat
con un servei imprescindible per a prestigiar els estudis d’FP i, per fi, hem
aconseguit disposar de dades que mesuren l’impacte real que tenen les estades a
la vida personal i professional dels joves.
Tot i els esforços i la feina feta (ara venen les males notícies), el
nombre de joves que realitzen una estada internacional no arriba a l’1% dels
estudiants matriculats a Barcelona (el panorama encara es més desolador si
sortim de la ciutat). Per què seguim tant
lluny de la universitat en la internacionalització dels estudis professionals?
No Bolonya. No party. Sense un sistema d’homologació de les titulacions
d’FP a nivell europeu, difícilment podrem veure joves que van a estudiar sis
mesos a centres d’FP europeus. Al mateix temps, la convalidació dels estudis
d’FP entre estats segueix sent un trencaclosques (o inclús una quimera; veure ECVET per a més info) que impossibilita reconèixer
crèdits o assignatures realitzades a l’estranger. Així, la mobilitat
internacional en FP és limita als períodes de pràctiques en empresa. En molts
casos, trobar empreses de forma individualitzada a més de 2000 quilòmetres de
casa esdevé una feina d’orfebreria que limita l’escalada del nombre de
mobilitats. Només amb un sistema d’FP
integrat a nivell europeu podrem veure als nostres joves realitzar estades internacionals
acadèmiques com des de fa 30 anys les realitzen els estudiants universitaris.
Els Graus mitjans poden fer
mobilitat. Encara avui, es poden comptar amb els dits de les
mans els centres que s’han envalentint i han presentat projectes de mobilitat
propis per a joves de Grau Mitjà. Cert, en la majoria dels casos els hi manquen
competències lingüístiques, els hi manca experiència professional i
competències personals. Possiblement per aquests motius aquestes estades siguin
més difícils d’implementar però, per aquests mateixos motius, també siguin més
necessàries i valuoses que mai. Només donant les mateixes oportunitats a tots
els joves de formació professional podrem tenir un sistema equitatiu i, al
mateix temps, augmentar de forma substancial el nombre d’estades
internacionals.
KA102, KA103, KA107, KA108, KA109,
KA116... El programa Erasmus+ sempre ha solucionat un dels
grans problemes per a la realització d’estades internacionals: els diners.
Gràcies Europa! (Que bé els hi aniria als joves amb majors necessitats
econòmiques que altres administracions també invertissin en aquest projecte). Dit
això, ha portat alguns danys col·laterals, en especial l’excessiva
burocratització dels processos: carta Erasmus, formularis de sol·licitud,
justificacions intermèdies, justificacions finals, aplicatius informàtics,
aplicatius lingüístics, manuals per fer servir els aplicatius, manuals dels
manuals per fer servir els aplicatius, avaluacions, enquestes... Prou! Per un
centre d’FP es extremadament complex entrar a participar en projectes europeus
d’alta càrrega administrativa i més complex esdevé, si el/la coordinador/a de
mobilitat, al mateix temps, també ha de donar classe, coordinar pràctiques,
tutoritzar un grup o portar la dual. Només amb la simplificació dels projectes
europeus tindrem més centres participant en mobilitat internacional i, en
conseqüència, més joves aprenent a la Unió Europa i, en última instància, joves
més ben preparats per a la seva entrada al mercat laboral.
Fins que aquests canvis no s’implementin, podrem seguir creixent (sobretot
per la implicació de les persones) però
des de la trinxera, tímidament, poc a poc i lluitant anualment per cada beca. Fins
a aquest moment i sense perdre l’esperança, els que creiem en la mobilitat internacional
seguirem responent a la mateixa pregunta: “Sí...
Erasmus també existeix a la formació professional”
Noé Viedma / Jordi Castillo
Associació Xarxa FP / Fundació BCN Formació Professional