dijous, 11 d’abril del 2019

El Sistema avança i Martorell com a millor símptoma


Enfilem la primavera i amb ella el procés de concertació impulsat des del Govern arribarà a la seva fi. Haurem fet un debat al llarg de quatre mesos intensos sobre prospectiva, planificació, acreditació, qualificació, centres integrats, qualitat, avaluació, dinamització del sistema, sistema d’orientació, governança del sistema, etc. Haurem tret de la llibreria del Parlament la Llei 10/2015 i l’haurem revisat de dalt a baix, amb l’objectiu de posar fil a l’agulla al full de ruta de l’Estratègia Català de la Formació i la Qualificació Professionals. Aquest document espera veure la llum la primavera de 2020 i d’aquí fins llavors treballarem colze a colze amb els agents socials i actors institucionals en la concreció d’una estratègia compartida. Per altra banda, el Govern ha aprovat el 9 d’abril un acord perquè sigui un operador integral de la formació, escollit a través d'una licitació pública, el que gestioni el Centre de Formació Professional d'Automoció de Martorell, encallat des de fa anys. Un centre amb capacitat és de 14.000 veurà la llum els propers mesos activitats formatives de formació professional de títols i certificats professionals, formació contínua certificada, i per descomptat que s'adapti constantment a les necessitats reals de l'automoció. El sistema avança i el Centre de Formació Professional de l’Automoció a Martorell és un millor símptoma.

Fabian Mohedano
President del Consell Català de la Formació Professional

dimecres, 3 d’abril del 2019

Sí... Erasmus també existeix a la Formació Professional!!!!


Portem anys gestionant projectes de mobilitat internacional, treballant colze a colze amb els centres, assessorament joves, assessorant famílies, lluitant per a esgarrapar més beques i realitzant estudis d’impacte que demostrin el gran valor personal i professional que suposa realitzar estades als diferents països la UE. Una batalla de trinxeres que perdem cada cop que algú ens pregunta: “Ah sí? Doncs no sabia que els joves de la formació professional poguessin fer Erasmus”.

Internacionalitzar la formació professional no està sent fàcil, no ho ha estat mai i comencem a entendre que res és fàcil en FP. Tot i això, podem estar orgullosos del camí recorregut: el nombre de joves de Barcelona que realitzen estades de pràctiques internacionals ja supera les 4 xifres (no arribaven a 100 l’any 2008); la majoria de centres tenen un/una coordinador/a de mobilitat internacional (càrrec que fa uns anys era inexistent i que per fi comença a ser reconegut per l’administració); els equips directius assumeixen la mobilitat con un servei imprescindible per a prestigiar els estudis d’FP i, per fi, hem aconseguit disposar de dades que mesuren l’impacte real que tenen les estades a la vida personal i professional dels joves.



Tot i els esforços i la feina feta (ara venen les males notícies), el nombre de joves que realitzen una estada internacional no arriba a l’1% dels estudiants matriculats a Barcelona (el panorama encara es més desolador si sortim de la ciutat). Per què seguim tant lluny de la universitat en la internacionalització dels estudis professionals?

No Bolonya. No party. Sense un sistema d’homologació de les titulacions d’FP a nivell europeu, difícilment podrem veure joves que van a estudiar sis mesos a centres d’FP europeus. Al mateix temps, la convalidació dels estudis d’FP entre estats segueix sent un trencaclosques (o inclús una quimera; veure ECVET per a més info) que impossibilita reconèixer crèdits o assignatures realitzades a l’estranger. Així, la mobilitat internacional en FP és limita als períodes de pràctiques en empresa. En molts casos, trobar empreses de forma individualitzada a més de 2000 quilòmetres de casa esdevé una feina d’orfebreria que limita l’escalada del nombre de mobilitats.  Només amb un sistema d’FP integrat a nivell europeu podrem veure als nostres joves realitzar estades internacionals acadèmiques com des de fa 30 anys les realitzen els estudiants universitaris.

Els Graus mitjans poden fer mobilitat.  Encara avui, es poden comptar amb els dits de les mans els centres que s’han envalentint i han presentat projectes de mobilitat propis per a joves de Grau Mitjà. Cert, en la majoria dels casos els hi manquen competències lingüístiques, els hi manca experiència professional i competències personals. Possiblement per aquests motius aquestes estades siguin més difícils d’implementar però, per aquests mateixos motius, també siguin més necessàries i valuoses que mai. Només donant les mateixes oportunitats a tots els joves de formació professional podrem tenir un sistema equitatiu i, al mateix temps, augmentar de forma substancial el nombre d’estades internacionals.

KA102, KA103, KA107, KA108, KA109, KA116... El programa Erasmus+ sempre ha solucionat un dels grans problemes per a la realització d’estades internacionals: els diners. Gràcies Europa! (Que bé els hi aniria als joves amb majors necessitats econòmiques que altres administracions també invertissin en aquest projecte). Dit això, ha portat alguns danys col·laterals, en especial l’excessiva burocratització dels processos: carta Erasmus, formularis de sol·licitud, justificacions intermèdies, justificacions finals, aplicatius informàtics, aplicatius lingüístics, manuals per fer servir els aplicatius, manuals dels manuals per fer servir els aplicatius, avaluacions, enquestes... Prou! Per un centre d’FP es extremadament complex entrar a participar en projectes europeus d’alta càrrega administrativa i més complex esdevé, si el/la coordinador/a de mobilitat, al mateix temps, també ha de donar classe, coordinar pràctiques, tutoritzar un grup o portar la dual. Només amb la simplificació dels projectes europeus tindrem més centres participant en mobilitat internacional i, en conseqüència, més joves aprenent a la Unió Europa i, en última instància, joves més ben preparats per a la seva entrada al mercat laboral.  

Fins que aquests canvis no s’implementin, podrem seguir creixent (sobretot per la implicació  de les persones) però des de la trinxera, tímidament, poc a poc i lluitant anualment per cada beca. Fins a aquest moment i sense perdre l’esperança, els que creiem en la mobilitat internacional seguirem responent a la mateixa pregunta: “Sí... Erasmus també existeix a la formació professional”


Noé Viedma                     /     Jordi Castillo
Associació Xarxa FP       /     Fundació BCN Formació Professional






Calendari