Escollir un cicle formatiu de grau mitjà

Enguany al fer les portes obertes al nostre Institut, hem pogut copsar una vegada més, quanta fragilitat hi ha darrera de la decisió de cursar uns estudis de formació professional de grau mitjà i com de diferent és la configuració de la demanda en els cicles de grau superior. 

M’explicaré: les famílies que opten per aquesta opció per als seus fills i filles (la majoria menors d’edat) no tenen gens clar què és l’FP i encara menys l’especificitat professionalitzadora que el cicle comporta. En molts casos, ha estat el centre del que provenen els i les joves, qui els ha recomanat i ha orientat cap als estudis d’FP, la majoria de vegades centrant-se en els resultats acadèmics anteriors i no tant en els interessos concrets d’itinerari professional. És a partir d’aquí quan les famílies i els nois i noies comencen a plantejar-se aquesta via d’estudis postobligatoris i a descartar la via que en un primer moment i per ser l’opció més habitual, coneixen, com és el batxillerat. 

(Si observeu la tendència apreciareu que els estudis de batxillerat supera amb escreix la demanda d'estudis professionalitzadors de grau mitjà.) 

Han de resituar doncs el seu imaginari i les seves expectatives, busquen opcions gairebé sempre de transició i poques vegades finalistes, desconeixen les opcions del mercat laboral que hi ha darrera de moltes de les famílies professionals i en força casos, s’escull una especialitat que haurà de servir de passarel.la a una altra posterior. 

I això fa evident que a l’hora de triar estudis postobligatoris, les dues opcions possibles gairebé mai se situen en el mateix nivell de partida pel que fa al coneixement que se’n té i això comporta malauradament alguns desenganys i abandonaments prematurs que caldria treballar especialment des de l’orientació i l’acompanyament als joves i a les seves famílies. 

En el desig de les persones que creiem en l’FP com una opció clara de futur que s’hauria de situar al mateix nivell que la de continuar estudis de Batxillerat, ens agradaria imaginar-nos processos de tria no limitats a resultats acadèmics anteriors, sinó a preferències, a interès per continuar uns estudis de tipus professionalitzador, més pràctics, més enfocats als oficis, però que en tot cas poden acabar finalment en itineraris de recorregut més lent però factible fins a estudis superiors. La formació professional entesa com un esglaó més de la formació al llarg i ample de la vida. Ens enorgulleix especialment el que ens expliquen exalumnes que estan treballant i que després del grau mitjà van cursar un grau superior compaginant-lo amb la seva primera feina i que després d’això ara a l’actualitat s’estan plantejant continuar formant-se amb alguna de les vies que com a persones treballadores tenen, des del pla més acadèmic o des del pla més vinculat a l’ocupació. I t’ho diuen des de la certesa que una cosa o altra faran, que volen seguir formant-se i que volen compaginar-ho amb la feina que ara estan desenvolupant, formació continuada, reciclatge, actualització...tan se val, tot forma part del que anomenem formació al llarg de la vida, indispensable en un món tan canviant com el nostre. 

També és veritat que podríem millorar alguns dels aspectes que conformen actualment els cicles formatius de grau mitjà, en som molt conscients i també sabem que és un peix que es mossega la cua, l’alumnat que arriba desmotivat o amb poc coneixement del que trobarà a l’FP o aquell que arriba amb unes competències bàsiques molt poc assolides, entra en una espiral que moltes vegades el porta a l’abandonament o bé a viure la seva formació com una cursa plena d’obstacles. Per això cal invertir en l’orientació prèvia, cal normalitzar l’opció de la formació professional un cop acabada l’ESO, cal treballar més i millor les competències bàsiques en l’obligatòria i un cop arriben a l’FP, cal formar al professorat de l’FP per atendre la diversitat, cal tutoritzar i atendre de forma personalitzada... Per altra banda, potser abans de la tria específica d’una família professional fora bo apropar una mica més els i les joves al món del treball, des de la perspectiva de tenir més coneixement, d’estar més informats, ajudar-los en la identificació dels seus interessos més amplis, etc., comportaria tries més eficients i situaria l’FP allà on correspon, com una opció real de les (actualment) dues possibles. 

D’aquesta manera, batxillerat i formació professional jugarien a la mateixa lliga, potser en grups diferents, però compartint punts de partida.

 Montse Blanes 
 Directora de l'Institut Bonanova d’FP sanitària-PSMAR