dilluns, 27 de juliol de 2020

La Internacionalización de la FP también va a innovar

Entre el 23 y el 25 de octubre de 2019, en Bogotá, tuvo lugar el “Congreso de las Américas sobre Educación Internacional” (CAEI). Después de un proceso de selección, la Fundación BCN Formación Profesional, junto con la Red Europea de FP, UPC,  y la dirección y algunas empresas del Puerto de Barcelona; presentamos, como caso de buenas prácticas en educación superior, el Hub educativo del Puerto de Barcelona.

Durante el Congreso también participamos en actividades que nos permitieran abrir el campo internacional de la FP más allá de Europa, tanto para la movilidad de estudiantes y profesorado; como para el desarrollo conjunto de proyectos de conocimiento e innovación.

Una de las vías de colaboración que empezamos a explorar fue la del SENATI de Perú.
SENATI fue creado el año 1960 por un grupo de empresarios de la Sociedad Nacional de Industrias. Es la institución técnica de formación profesional más grande del Perú. Forma más de 90,000 estudiantes al año en más de 70 carreras técnicas, todas  avaladas por un Comité Nacional compuesto por representantes de las industrias más importantes del país. Abarca tres niveles de formación: técnico operativo, profesional técnico y profesional tecnológico. Fomenta también el aprendizaje dual.
Después de reuniones de trabajo con Carlos Hernández, gerente de Desarrollo de la Dirección Nacional de SENATI, y con Nadia Moreno, especialista en Cooperación Internacional de la misma Dirección; llegamos a establecer las pautas para firmar un Memorándum de Entendimiento con distintas líneas de colaboración. Todas dirigidas a fomentar el aprendizaje en materia de educación técnica y formación profesional; fomentar la movilidad de estudiantes y docentes, compartir conocimiento, desarrollo de recursos digitales.

En las primeras reuniones “pre covid” se planteó la no presencialidad de algunas actividades como posibilidad de colaboración más amplia. Actualmente, justo a raíz de la covid 19, pensamos que se abre todo un campo de nuevos proyectos porque tanto las mismas instituciones, como los centros formativos y la filosofía más blended de los proyecto internacionales de movilidad; han hecho de la virtualidad una línea estratégica actual y futura.

Proyectos como el Metrópolis FP Lab, retos reales de empresas que resuelven alumnado de FP; empresas simuladas, que organizamos conjuntamente con la Fundación Inform, las buenas prácticas de los Hubs de conocimiento, así como la movilidad y otras actividades, tienen nuevas opciones de desarrollo que iniciaremos el próximo curso.

dijous, 28 de maig de 2020

Adequar l’oferta formativa d’FP davant l’impacte de la crisi de la Covid-19

L’impacte educatiu de la crisi actual provocada per la Covid-19 és especialment greu en relació als estudis d’FP, degut al seu caràcter eminentment aplicat. Aquest article pretén indagar més enllà de les necessitats més immediates de contrarestar la prevista davallada de preinscripcions al curs vinent, garantir la continuació dels estudis amb modalitat no presencial o combatre les desigualtats educatives. En aquest sentit, el Consell de la Formació Professional de Barcelona ha elaborat una sèrie de propostes.

El sistema d’FP, per tal de ser exitós i efectiu, necessita adequar l’oferta formativa a les necessitats socials i del mercat de treball. Aquesta adaptació ha consistit, per exemple, en identificar sectors econòmics emergents i les necessitats formatives associades. La crítica situació actual ens imposa la necessitat de redoblar esforços en aquesta tasca d’intentar anticipar les futures tendències econòmiques per oferir una resposta adequada. Aquest article pretén fer una fotografia molt inicial de les possibles tendències del mercat laboral i de la situació actual de l’FP.

El mercat laboral actual i la Formació Professional

Abans de l’impacte de la crisi actual, la població amb estudis d’FP comptava amb una taxa d’ocupació al voltant del 10% superior en comparació amb la ciutadania en general (veure Taula 1). Així, a la província de Barcelona, si la taxa d'ocupació de la població entre 16 i 64 anys era del 71%, entre el sector amb estudis d'FP aquesta taxa augmentava fins al 80%.

De manera similar, la taxa d’atur era menor entre la població amb estudis d’FP: 8% al sector amb estudis d'FP front a l’11% de tota la població. Si comparem entre els diferents nivells d'estudis, l'atur entre les persones amb estudis d'FP, tant de grau mitjà (11%) com especialment superior (7%), eren inferiors a les dels sectors amb estudis primaris, ESO i Batxillerat. Únicament la població amb estudis universitaris comptava amb una taxa d'atur menor. Al cas de la població més jove, entre 18 i 30 anys, hi trobem el mateix panorama, encara que amb taxes d'atur gairebé el doble de grans per tots els nivells formatius.

 Taula 1. Taxes d'activitat, ocupació i atur (població de 16 a 64 anys) (1er trimestre 2019). Barcelona província i CatalunyaFont:

Elaboració pròpia a partir de dades de l'EPA IT 2019

En termes generals, el personal contractat amb estudis d’FP sobre el total de contractacions laborals anuals representa el 14% tant a Barcelona ciutat com a l’AMB. Més específicament, quin és el pes de l'FP a les activitats econòmiques que ocupen a més persones? Doncs, a la província de Barcelona, gairebé un de cada quatre  treballadors/es (23%) al Comerç al detall compta amb estudis d'FP (veure Taula 2). A Educació, el personal amb FP representa un 10% del total, així com el 14% als Serveis de menjar i begudes, el 22% a les Activitats sanitàries i el 18% a l'Administració Pública.

 Taula 2. Pes de les persones amb estudis d'FP a les activitats econòmiques amb més treballadors/es, Província de Barcelona (1er trimestre 2019)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'EPA 2019

 I en quines activitats econòmiques trobem més persones graduades en FP? El major nombre de personal graduat en FP s’ubica al Comerç al detall, seguida per les Activitats sanitàries, Transport terrestre i per canonades i les Activitats especialitzades de la construcció (veure Taula 3). Una pregunta crucial en aquests moments és què succeirà amb aquests sectors.

Les primeres dades de l’EPA del primer trimestre de 2020 ens poden donar alguna pista, tenint en compte les seves limitacions (de les 13 setmanes en que es van realitzar les enquestes, tan sols dues corresponen a l’estat d’alarma, les persones afectades per ERTOs no es computen a l’atur). Així, veiem que aquestes activitats han experimentat una evolució diferenciada: el Comerç al detall i especialment les Altres activitats de serveis personals han experimentat una caiguda en l’ocupació, mentre que les activitats Sanitàries i de la Construcció han augmentat les contractacions, amb el Transport terrestre mantenint-se més estable.

 Taula 3. Activitats que ocupen més persones graduades d'FP a la Província de Barcelona, entre 16 i 64 anys (1er trimestre 2019).

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'EPA IT 2019, IVT 2019 i IT 2020

 Sabem que la crisi actual afecta en major mesura al jovent. Si ens fixem en les persones graduades en FP entre 18 i 30 anys, el Comerç al detall i les Activitats sanitàries segueixen sent les dues activitats que generen més ocupació (veure Taula 4). La diferència amb la resta de la població amb estudis d'FP resideix en el major pes que tenen entre els graduats joves els Serveis de menjar i begudes i l'Educació a l'hora de generar ocupació, en detriment del Transport i la Construcció.

Taula 4. Activitats que ocupen més persones graduades d'FP a Barcelona província, entre 18 i 30 anys (1er trimestre 2019).

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'EPA 2019

 Si bé en condicions normals les dades mostrades fins ara podrien ajudar a fer una bona diagnosi de les necessitats formatives del mercat laboral, la situació actual d’excepcionalitat ens obliga a filar més prim. A partir de les dades disponibles, mostrem una fotografia molt inicial de l’impacte de la crisi actual de la Covid-19.

Les conseqüències negatives de la crisi actual ja es comencen a perfilar: segons l’atur registrat a Barcelona ciutat s’ha passat de 69.000 persones a 86.400 entre desembre de 2019 i abril de 2020. És a dir, s’ha produït un increment de 17.400 aturats registrats, que percentualment representa un augment del 25%.

Tots els nivells d’instrucció es veuen afectats per l’increment de l’atur registrat, però és especialment intens a ESO i Batxillerat i sobretot a Formació Professional de grau superior (veure Gràfic 1).

Gràfic 1: Evolució (%) de l’atur registrat per col·lectius. Desembre 2019 – Abril 2020. Barcelona ciutat

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del treball i model productiu de la Generalitat de Catalunya

A partir de la comparació entre les dues darreres EPAs, s’observa un una disminució de la taxa de temporalitat, presumiblement per una destrucció general més elevada de llocs de treball amb contracte temporal (veure Taula 5). Aquesta taxa de temporalitat ha disminuït especialment entre la població treballadora amb estudis de grau mitjà d’FP i Batxillerat.

Taula 5. Taxa de temporalitat segons estudis. Barcelona província i Catalunya