El Sistema avança i Martorell com a millor símptoma

Enfilem la primavera i amb ella el procés de concertació impulsat des del Govern arribarà a la seva fi. Haurem fet un debat al llarg de quatre mesos intensos sobre prospectiva, planificació, acreditació, qualificació, centres integrats, qualitat, avaluació, dinamització del sistema, sistema d’orientació, governança del sistema, etc. Haurem tret de la llibreria del Parlament la Llei 10/2015 i l’haurem revisat de dalt a baix, amb l’objectiu de posar fil a l’agulla al full de ruta de l’Estratègia Català de la Formació i la Qualificació Professionals. Aquest document espera veure la llum la primavera de 2020 i d’aquí fins llavors treballarem colze a colze amb els agents socials i actors institucionals en la concreció d’una estratègia compartida. Per altra banda, el Govern ha aprovat el 9 d’abril un acord perquè sigui un operador integral de la formació, escollit a través d'una licitació pública, el que gestioni el Centre de Formació Professional d'Automoció de Martorell, encallat des de fa anys. Un centre amb capacitat és de 14.000 veurà la llum els propers mesos activitats formatives de formació professional de títols i certificats professionals, formació contínua certificada, i per descomptat que s'adapti constantment a les necessitats reals de l'automoció. El sistema avança i el Centre de Formació Professional de l’Automoció a Martorell és un millor símptoma.

Fabian Mohedano
President del Consell Català de la Formació Professional

Sí... Erasmus també existeix a la Formació Professional!!!!

Portem anys gestionant projectes de mobilitat internacional, treballant colze a colze amb els centres, assessorament joves, assessorant famílies, lluitant per a esgarrapar més beques i realitzant estudis d’impacte que demostrin el gran valor personal i professional que suposa realitzar estades als diferents països la UE. Una batalla de trinxeres que perdem cada cop que algú ens pregunta: “Ah sí? Doncs no sabia que els joves de la formació professional poguessin fer Erasmus”.

Internacionalitzar la formació professional no està sent fàcil, no ho ha estat mai i comencem a entendre que res és fàcil en FP. Tot i això, podem estar orgullosos del camí recorregut: el nombre de joves de Barcelona que realitzen estades de pràctiques internacionals ja supera les 4 xifres (no arribaven a 100 l’any 2008); la majoria de centres tenen un/una coordinador/a de mobilitat internacional (càrrec que fa uns anys era inexistent i que per fi comença a ser reconegut per l’administració); els equips directius assumeixen la mobilitat con un servei imprescindible per a prestigiar els estudis d’FP i, per fi, hem aconseguit disposar de dades que mesuren l’impacte real que tenen les estades a la vida personal i professional dels joves.

Tot i els esforços i la feina feta (ara venen les males notícies), el nombre de joves que realitzen una estada internacional no arriba a l’1% dels estudiants matriculats a Barcelona (el panorama encara es més desolador si sortim de la ciutat). Per què seguim tant lluny de la universitat en la internacionalització dels estudis professionals?

No Bolonya. No party. Sense un sistema d’homologació de les titulacions d’FP a nivell europeu, difícilment podrem veure joves que van a estudiar sis mesos a centres d’FP europeus. Al mateix temps, la convalidació dels estudis d’FP entre estats segueix sent un trencaclosques (o inclús una quimera; veure ECVET per a més info) que impossibilita reconèixer crèdits o assignatures realitzades a l’estranger. Així, la mobilitat internacional en FP és limita als períodes de pràctiques en empresa. En molts casos, trobar empreses de forma individualitzada a més de 2000 quilòmetres de casa esdevé una feina d’orfebreria que limita l’escalada del nombre de mobilitats.  Només amb un sistema d’FP integrat a nivell europeu podrem veure als nostres joves realitzar estades internacionals acadèmiques com des de fa 30 anys les realitzen els estudiants universitaris.

Els Graus mitjans poden fer mobilitat.  Encara avui, es poden comptar amb els dits de les mans els centres que s’han envalentint i han presentat projectes de mobilitat propis per a joves de Grau Mitjà. Cert, en la majoria dels casos els hi manquen competències lingüístiques, els hi manca experiència professional i competències personals. Possiblement per aquests motius aquestes estades siguin més difícils d’implementar però, per aquests mateixos motius, també siguin més necessàries i valuoses que mai. Només donant les mateixes oportunitats a tots els joves de formació professional podrem tenir un sistema equitatiu i, al mateix temps, augmentar de forma substancial el nombre d’estades internacionals.

KA102, KA103, KA107, KA108, KA109, KA116... El programa Erasmus+ sempre ha solucionat un dels grans problemes per a la realització d’estades internacionals: els diners. Gràcies Europa! (Que bé els hi aniria als joves amb majors necessitats econòmiques que altres administracions també invertissin en aquest projecte). Dit això, ha portat alguns danys col·laterals, en especial l’excessiva burocratització dels processos: carta Erasmus, formularis de sol·licitud, justificacions intermèdies, justificacions finals, aplicatius informàtics, aplicatius lingüístics, manuals per fer servir els aplicatius, manuals dels manuals per fer servir els aplicatius, avaluacions, enquestes... Prou! Per un centre d’FP es extremadament complex entrar a participar en projectes europeus d’alta càrrega administrativa i més complex esdevé, si el/la coordinador/a de mobilitat, al mateix temps, també ha de donar classe, coordinar pràctiques, tutoritzar un grup o portar la dual. Només amb la simplificació dels projectes europeus tindrem més centres participant en mobilitat internacional i, en conseqüència, més joves aprenent a la Unió Europa i, en última instància, joves més ben preparats per a la seva entrada al mercat laboral.  

Fins que aquests canvis no s’implementin, podrem seguir creixent (sobretot per la implicació  de les persones) però des de la trinxera, tímidament, poc a poc i lluitant anualment per cada beca. Fins a aquest moment i sense perdre l’esperança, els que creiem en la mobilitat internacional seguirem responent a la mateixa pregunta: “Sí... Erasmus també existeix a la formació professional”

Noé Viedma                     /     Jordi Castillo

Associació Xarxa FP       /     Fundació BCN Formació Professional

FPro amb l'FP, aviat podràs volar

En molts dels debats sobre els reptes de la formació professional es diu que fan falta més accions que ajudin a visibilitzar l’FP i situar-la en el lloc que li correspon per atraure nous estudiants amb els perfils professionals que necessita el mercat de treball. Tots els agents coincideixen en la necessitat de dirigir accions de comunicació que mostrin l’enorme potencial i la vàlua professional que tenen els estudis d’FP i contribueixin a superar prejudicis arraigats en alguns sectors de la societat.

Sens subte, aquest és un objectiu de les administracions i també el volem afrontar des de l’àrea metropolitana. Amb la campanya FPro, amb l’FP aviat podràs volar! La Fundació BCN Formació Professional i l’AMB ens proposem arribar a les persones joves que s’estan plantejant la seva formació i futur i a les seves famílies amb les que comparteixen les seves inquietuds. Volem ajudar a apropar la percepció que la gent té de l’FP a tot el seu potencial real,  posant en valor  la innovació, la connexió amb el teixit productiu de la Metròpolis, la capacitat per formar en els oficis de sempre i en els nous sectors econòmics emergents i la possibilitat també d’internacionalitzar els estudis amb les estades en empreses i institucions d’altres ciutats europees.

A l’AMB hi ha una oferta de 22 famílies que s’aglutinen en 144 titulacions i mentres que Sanitat,  Serveis socioculturals i a la comunitat i Informàtica i comunicació són molt cursades i es consoliden en sectors com ara medicina i salut, TIC i Turisme i mèdia, ens fan falta perfils professionals en la Indústria, la Química o l’Energia. I encara més, ens  fan falta descobrir l’interès i les vocacions en aquests sectors entre les noies. Encara funcionen molts estereotips que condueixen al fet que, per exemple, la formació professional industrial estigui perdent molt talent femení perquè la indústria encara és una opció que queda lluny de les preferències de les noies tot i havent-hi un món d’oportunitats i on la inserció laboral en les famílies vinculades a la industria 4.0 es situa al 70% i funciona de porta d’entrada a sectors econòmics emergents en el teixit productiu de la Metròpolis.

Precisament per això, en aquesta campanya, on són els propis joves els protagonistes dels visuals,  la Txell estudia un dels cicles de la familia d’automatització i robòtica industrial i ha realitzat una estada de 2 mesos a una empresa de Hamburg, Alemanya i el noi, el Pol, estudia fabricació de productes farmacèutics i biotecnològics i treballa en l’empresa química on va fer les pràctiques.

El currículum de la Txell i el Pol els vam donar a conèixer el passat mes de desembre en anuncis de premsa, ràdio, opìs i banderoles municipals i properament farem més accions per presentar  a dos estudiants més de la campanya 2018-2019, també vinculats al  teixit productiu del territori que ens cal nodrir de professionals qualificats i a la innovació en la formació professional.

Des de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic, en el context dels nostres objectius per un creixement inclusiu i la cohesió social, treballem per impulsar la formació professional a la Metròpolis com una estratègia per la igualtat d’oportunitats, l’equitat, el desenvolupament del teixit productiu i la millora de l’ocupabilitat de les persones. El programa Formació Professional es desenvolupa en el marc de la col·laboració amb la Fundació BCN Formació Professional que es va iniciar l’any 2015 i que es consolidava el 2018 amb un acord estable que amplia l’àmbit d’actuació de la Fundació a tot els municipis metropolitans.

Núria Galan

Àrea de Desenvolupament social i econòmic - AMB

Carnaval i FP

Amb el Carnaval s’inicia la gresca i també les ganes de disfressar-se i pintar-se. Els vestits de fantasia i la caracterització d’imatge són dos trets distintius que persones amb ofici ajuden a dinamitzar la festa.  

Sabies que hi ha estudis d’FP que et formen per aquests oficis? Existeixen cicles formatius que t’ensenyen a realitzar efectes especials a través del maquillatge, digital de personatges 2D i 3D o elaborar projectes de caracterització i maquillatge professional. I pel que fa a la vestimenta també hi ha formació on aprens a elaborar prototips de vestits de fantasia. I és que dissenyar noves disfresses i personificar la imatge de les persones pot ser una feina molt gratificant i enriquidora: la creativitat, l’adaptabilitat, el tracte amb les persones... són algunes de les habilitats que pots desenvolupar.

A l’AMB hi ha 44 centres d’FP inicial i 30 a Barcelona ciutat que oferten estudis d’imatge personal entre ells el cicle de caracterització i maquillatge professional. I pel tema de la indumentària només hi ha un centre, aquest de referència, a la ciutat de Barcelona que dóna l’oportunitat de professionalitzar-se en els estudis de tèxtil, confecció i pell. A més, també hi ha formació per a l’ocupació que ofereixen formació especialitzada en aquestes dues famílies i que permeten complementar l’FP inicial.

A continuació es presenta alguna de l’oferta formativa disponible a l’AMB en FP:

 Imatge personal

• Tècnic/a en Estètica i bellesa
• Tècnic/a en Perruqueria i Cosmètica Capil·lar
• Tècnic/a Superior en Caracterització i maquillatge professional
• Tècnic/a superior en Assessoria d’Imatge Personal i Corporativa
• Tècnic/a superior en Estilisme i Direcció de Perruqueria
• Tècnic/a superior en Estètica Integral i Benestar
• Certificat de professionalitat en Massatges estètics i tècniques sensorials associades
• Certificat de professionalitat en Cures estètiques de mans i peus

Tèxtil, confecció i pell

• Tècnic/a en Confecció i Moda
• Tècnic/a superior en Patronatge i Moda
• Tècnic/a superior en Vestuari a Mida i per a Espectacles
• Certificat de professionalitat en Cortinatge i complements de Decoració
• Certificat de professionalitat en Retocs i adaptacions de peces i articles en tèxtil i pell

En aquests darrers anys la matriculació d’aquests estudis s’ha incrementat. El jovent opta per estudiar aquests estudis.

evolucio imatge personal i textil
Infogram

Si mirem les possibilitats d’ocupació veiem que més enllà de l’anècdota del carnaval les persones que poden estudiar algun d’aquests estudis tenen dues vies d’inserció, d’una banda la d’autocupar-se a partir d’impulsar un projecte propi i, de l’altra, la de treballar per compte d’algú altre. A més, no hem d’oblidar que el cas del sector tèxtil hi ha una potencialitat que el jovent ha de conèixer. La implementació de tecnologies disruptives com la impressió 3D -fabricació aditiva-, la nanotecnologia, o internet de les coses està impulsant el sector cap a teixits intel·ligents, saludables i més adaptables a les necessitats dels usuaris. Aquesta implementació generarà nous llocs de treball que encara no estan identificats però que qui vulgui anticipar-se a les noves ocupacions té un ampli camp per recórrer.

Per contra, si observem el mercat de la imatge personal no cal dir que és un sector a l’alça: la imatge personal de les persones està a l’ordre del dia en la nostra societat fins al punt de ser imprescindible en qualsevol entrevista de feina. Impulsar una marca personal és un dels aspectes que fa el sector estigui a l’alça. A més, és interessant també contemplar altres sectors com les arts escèniques on també es aquests estudis hi tenen espai o bé en el sanitari amb la creació i reconstrucció de pròtesis facials i corporals.  

En tot cas, i concretant en l’ocupabilitat actual cal dir que una de cada dues persones recentment graduats en els estudis d’imatge personal a l’AMB està treballant abans dels 9 mesos després de graduar-se.

insercio_imatge personal
Infogram

#Primavera FP

Som en un moment especial. Avui el Govern de la Generalitat aprova la creació de la Comissió Rectora de la Formació i la Qualificació Professionals. Després de 3 anys i mig que s’aprovés la Llei, podem dir que el màxim òrgan de governança ja és una realitat. El Consell Català de la Formació Professional té ara la responsabilitat de ser la llavor per fer possible el desplegament efectiu de l’Agència Pública. 

Hem pactat un calendari de treball força intensiu amb els agents socials, en el marc del CCFP, per debatre el desplegament de la Llei. (títol per títol, capítol per capítol, article per article). Ens trobarem cada divendres, de 9:30 a 11:30 des de gener fins al maig. Volem pactar tots i cadascun dels passos a seguir en els propers mesos en matèries tan importants com ha de ser la nova etapa del nou Consell, com ha de funcionar la Xarxa del Sistema de la Formació i la Qualificació Professionals (amb especial atenció als centres de formació integrada, els Serveis del Sistema (Catàleg de serveis; informació orientació i assessorament; formació professional; catàleg de qualificacions professionals; acreditació; i la Qualitat i avaluació del Sistema). Debatrem però anirem concretant polítiques, estratègies i especialment eines. Es tracta que cada cop ens assemblem més totes i cadascuna de les peces que formen el mosaic que conforma l’FP.

Avui és un dia especial ja que es reactiva el Consell d’FP de Barcelona. Són una quinzena les ciutats que tenen consell de la formació professional a Catalunya. Esperem que totes aquelles ciutats o grups de municipis o comarques que trobin necessari impulsar-ne un, que ho facin, i cercaran tot el nostre suport, com també el del Fòrum de Ciutats amb Consell de l’FP. El món municipal és clau i caldrà que sigui escoltat en el disseny de la planificació així com en el desplegament de polítiques. Per altra banda, destacar que la nova etapa de la Fundació BCN Formació Professional presidida per Sara Berbel i dirigida per Neus Pons; i la voluntat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en col·laboració amb la Fundació BCN Formació Professional FP per dibuixar estratègies metropolitanes.



Podem dir que som davant de la #PrimaveraFP.

Fabian Mohedano

President del Consell Català de la Formació Professional

Bon Nadal i FP!

Aprofitant que arriba la campanya de Nadal, l’FP està present en tots nosaltres, ja sigui per absència com per presència. Els comerços contracten persones per reforçar les vendes nadalenques d’aquests dies i això farà reduir l’atur. Visca!

Però... podem estar contents? Estem aprofitant l’oportunitat que genera la campanya de Nadal per impulsar l’e-comerç, l’atenció personalitzada de qualitat o obrir nous mercats internacionals? Dit d’una altra manera, quin tipus de contractació estem generant? El comerç està valorant el talent format?

Les dades de contractació de l’Observatori del Treball i del model productiu de la Generalitat de Catalunya mostren que el comerç al detall durant el període 2015-2017 ha reduït en dos punts percentuals la temporalitat; això vol dir que tot i que encara hi ha molta estacionalitat en el sector (i en el mercat de treball en general) el comerç sembla que fidelitza i valora més el seu personal, i això és positiu. 

Ara bé, les xifres de l’EPA (Enquesta de població activa) del tercer trimestre de l’any mostra que el comerç ocupa població amb formació general i, en menor mesura, població qualificada i especialitzada. Aquest fet també s’observa en les generacions més joves: el 39% de les persones menors de 35 anys ocupades en el sector comerç a l’engròs o al detall té una formació especialitzada. La resta no tenen una formació relacionada i aquest és un fet que resta competitivitat al sector.

Distribució persones ocupades al comerç per nivells educatius. EPA 3r Trimestre de 2018

        De 16 a 65 anys                                                                     Menors de 35 anys

No us agradaria que el vostre comercial pogués anticipar les vostres necessitats Nadalenques i resolgués el gran dubte de que regalar al company o companya o als familiars?

La manca d’oferta formativa o de persones formades n'és el principal motiu? La resposta és NO. L’Anuari de l’FP mostra que els cicles formatius relacionats amb el comerç no paren de créixer: els joves ho saben i cada cop n’hi ha més que opten per aquests estudis. En els últims 9 cursos acadèmics la matriculació d’aquests cicles s’ha més que triplicat.

Evolució de la matriculació en la família de comerç i màrqueting. Barcelona

A Catalunya existeixen 8 cicles formatius que formen bons professionals en activitats comercials i el 10% de la formació ocupacional (tant adreçada a persones aturades com ocupades)  que s’oferta a l’Àrea metropolitana de Barcelona (AMB), d’aquesta bona part relacionada a un certificat de professionalitat.

• CFGM Activitats Comercials
• CFGM Activitats Comercials, perfil professional Logística
• CFGM Activitats Comercials, perfil professional Moda
• CFGM Activitats Comercials, perfil professional Productes Frescos
• CFGS Comerç Internacional
• CFGS Gestió de Vendes i Espais Comercials
• CFGS Màrqueting i Publicitat
• CFGS Màrqueting i Publicitat, perfil professional Enològic
• CFGS Màrqueting i Publicitat, perfil professional Promoció Turística
• CFGS -Transport i Logística

Avui dia hi ha ocupacions a les quals s’accedeix a través de l’FP relacionades amb el sector comerç que ajudarien a donar més bon resultat al sector: els nous perfils híbrids, el comunity mànager nadalenc i els comercials internacionals que cerquen nous mercats en són un bon exemple. L’FP inicial com formació de base complementada amb la formació per l’ocupació especialitzada és la millor fórmula per a formar persones qualificades i competitives i aquesta equació existeix però es desconeix. 

Una de cada dues persones que ha cursat un cicle formatiu de grau superior (estudis també considerats superiors com els universitaris) està treballant al cap de 9 mesos d’haver-se graduat i aproximadament un 20% opten per continuar la seva formació. 

Nivells d'inserció dels graduats en FP en comerç i màrqueting. 2017

Apostar per persones qualificades i formades en comerç és un dels gran repte del sector i del mercat de treball. Només així millorarem la competitivitat.L’FP té un paper clau en aquest sector, falta que les empreses i els comerços el reconeguin i l’integrin dintre de les seves estratègies. Així doncs, confiem que en aquesta campanya de Nadal hi hagi molta FP als comerços de Barcelona i rodalies. 

Més informació sobre el comerç👇